I clava-hi el bastó (Invocazione arcadiana basica)

Vine a mi amb vestit d’amant blanc i de caixmir.

Amb supèrbia.

Cada cop que l’ànima se’m sobresalti dins d’una mirada glauca

que s’adelita, amb gemecs tous, de la meva indòcil exuberància.

Vine i porta’t amb tu el mar

quan les sirenes s’engresquin amb el cant libidinós

i les siringues xerrotejin sobre les platges

abans de la posta de sol.

Romanc, t’escolto i pateixo

les xuclades dels egòlatres al coll,

esgotada d’abraçades pseudocultes,

i m’obro al so intempestiu de la teva plaent impudícia.

Que segur que la teva cuixa és carnosa i aspre

i amb la teva força aconsegueixes que reculin els pretendents

i s’apartin del meu llit tots els deus

mentres cuso poemes.

Em salvaré silvant el teu corn cru,

dedicant-te libacions trèmules de vespre

o ballant el ritme carnal de l’agradosa flauta.

Vine corrent sobre les roques i clava-hi el bastó

just en el moment en què les mènades destrossen el jaç

i esquarteren al teu nen primogènit

entre els eucaliptus.

Vine ja. Afanya’t, de pressa.

Que la vida no s’entèn a si mateixa sense l’esclat,

sense empatxar-se de saliva meva,

sense enrogir-se l’epidermis fent repicar els tambors lliures de l’amor,

sense triangles coricians

ni llunes que acariciïn nivis vellocins.

Estirem les nits groguenques,

fins a transformar-les en la part més obscura del cos.

Recordem-les amb verbs eròtics,

amb danses orgiàstiques,

si us plau,

amb el cos lluent d’Erató tocant la cítara,

que vaig perdent muses i lletres,

i deixo rastres de fulles seques

cada cop que Bòreas bufa sobre els boscos de pins.

Ets avui un dels (meus) somnis que em suporten l’obscenitat

continguda i ancestral:

Zeus i Hera copulant durant 300 anys,

el déu Pan arrecerat per espiar a les nimfes,

la divinitat més erecte de la Tríada.

* 365ideesessentiels. Escrit i interpretat per mi al Casal, durant un pique creatiu molt divertit i espiritual. Del 2019.